Llei 1/2025: Un pas decisiu contra el malbaratament alimentari a Espanya

La Llei 1/2025, de l’1 d’abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, té com a objectiu regular la prevenció i reducció de les pèrdues i del malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena agroalimentària, en resposta als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment el núm. 12 sobre producció i consum responsables.
👉 Entrada en vigor: la llei entra en vigor el 2 de gener de 2025. Algunes obligacions específiques, com el pla de prevenció, seran exigibles a partir de l’abril de 2026.

Quin és l’objectiu i les finalitats de la llei?

Aquesta llei es centra en establir un marc jurídic coherent i ambiciós per reduir el malbaratament alimentari i assentar les bases per a una gestió sostenible del sistema agroalimentari.

Finalitats principals:

• Disminuir les pèrdues alimentàries promovent l’economia circular.
• Fomentar la donació i redistribució garantint la seguretat alimentària.
• Avançar en la mesura quantitativa i qualitativa del malbaratament.
• Reduir un 50 % els residus per càpita en la venda i consum i un 20 % en la producció i distribució per al 2030.
• Promoure la rendició de comptes, l’aprenentatge, la recerca i la innovació.
• Establir una jerarquia legal de prioritats en la gestió dels excedents.
• Sensibilitzar tots els agents, des de productors fins a consumidors.

Principis rectors (Article 4)

La llei es fonamenta en valors essencials que orienten l’acció pública i privada davant del malbaratament alimentari. Aquests principis guien la interpretació i aplicació del text normatiu:
• Eficiència en l’ús dels recursos.
• Prevenció.
• Jerarquia de prioritats.
• Foment de la donació.
• Educació i conscienciació.
• Seguretat jurídica.
• Principi de “qui contamina paga”.

Definicions clau (Article 3)

Per facilitar una aplicació coherent de la llei, s’estableixen definicions precises dels termes essencials relacionats amb el malbaratament i les pèrdues alimentàries:
• Malbaratament alimentari: aliments aptes que acaben sent rebutjats.
• Pèrdues alimentàries: aliments que no es cullen o es reutilitzen a l’origen.
• Residus alimentaris: aliments descartats pel posseïdor.
• Espigolament: recollida posterior a la collita amb finalitats socials.

Obligacions generals

Les obligacions establertes per la llei afecten tots els operadors de la cadena alimentària.
A partir de l’abril de 2026, tots els operadors del sector hauran de complir les obligacions següents:

1. Elaborar un pla de prevenció.
2. Aplicar la jerarquia d’usos dels excedents.
3. Fer donació obligatòria dels aliments aptes.
4. Prohibició de destruir aliments aptes per al consum.

Tot i que no s’exigeix explícitament, s’entén que el personal haurà d’estar informat i format per complir amb eficàcia aquestes obligacions.

Jerarquia de prioritats (Article 5)

La llei introdueix una jerarquia legal d’usos preferents dels excedents alimentaris, prioritzant les opcions amb més valor social i ambiental abans d’arribar a la seva eliminació:

1. Prevenció: ajust de producció, logística i consum.
2. Donació per al consum humà.
3. Transformació en productes alimentaris.
4. Alimentació animal.
5. Ús industrial no alimentari.
6. Valorització energètica i compostatge.

“Els agents de la cadena alimentària aplicaran tantes mesures com sigui possible i tindran com a primera obligació prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari…” (Art. 5.1)

Àmbit d’aplicació

Aquesta normativa s’aplica a un conjunt ampli i divers d’actors de la cadena agroalimentària, definint clarament qui està obligat i en quina mesura.
Aplica a tots els operadors en territori espanyol, incloent:
• Agricultura, transformació, distribució.
• Hostaleria, restauració, càterings.
• Administració pública.
• Bancs d’aliments i ONG.

Exempcions:

• Microempreses (<10 treballadors i <2M €): exemptes del pla, però han de documentar bones pràctiques.
• Locals ≤ 1.300 m² (no pertanyents a cadenes): exempts del pla i del conveni formal.

Obligacions per sector

Cada sector de la cadena té particularitats que la llei reconeix, assignant responsabilitats específiques:
• Supermercats: venda de productes “lletjos”, donació amb traçabilitat.
• Restaurants: oferir envasos gratuïts (excepte bufets) i informar.
• Administracions públiques: campanyes, formació, dades, plans, incentius.

Incentius i Pla Estratègic

La llei no només imposa obligacions, sinó que també impulsa accions mitjançant planificació estratègica, coordinació territorial i suport institucional.
El Govern i les CCAA desenvoluparan un Pla Estratègic nacional i plans autonòmics coordinats, amb:
• Avaluació cada quatre anys.
• Dades obertes i accessibles.
• Participació sectorial.
• Instruments econòmics de foment.

Seguiment i transparència

La transparència institucional i el control públic són claus per a l’èxit de la llei:
• Informe anual del Ministeri d’Agricultura sobre execució i dades.
• Participació de les comunitats autònomes i altres administracions.
• Publicació de dades en formats oberts i reutilitzables.
• Coordinació entre ministeris i CCAA per garantir controls homogenis.

Innovació i economia circular

La llei aposta per la innovació i la circularitat com a motors de transformació cap a un sistema alimentari més eficient i sostenible:
• Promoció de projectes d’R+D en prevenció de pèrdues.
• Suport a startups i models de negoci que revalorin excedents.
• Foment de solucions tecnològiques per allargar la vida útil dels aliments.
• Incentius a pràctiques que prioritzin la reutilització i el reciclatge.

Sancions (Articles 20 i 21)

El règim sancionador reforça el compliment de la llei, amb multes graduades segons la gravetat de la infracció i el seu impacte. S’inclou expressament la destrucció injustificada d’aliments aptes com a infracció sancionable:

Conclusió

La Llei 1/2025 estableix un marc legal sòlid per abordar el malbaratament alimentari des d’una perspectiva ambiental, social i econòmica, alineat amb l’Agenda 2030. El seu compliment no és només una obligació legal, sinó una estratègia essencial de responsabilitat social, eficiència empresarial i sostenibilitat del sistema alimentari.